50 alumnes de 4t E.S.O., 1r i 2n de batxillerat acompanyats per 3 professors de l'I.E.S. Sivera Font de Canals assistírem al XX Festival de teatre grecollatí a Sagunt el passat 14 d'abril de 2016. Després d'un cordial esmorzar i realitzar la visita prescriptiva al Museu d'arqueologia, a les 12:00 h puntualment vam gaudir de la representació d'una de les més excelses tragèdies de l'ínclit i immortal autor Sòfocles, "Èdip rei", de la qual aportem els seus últims versos sentenciosos pronunciats pel corifeu:
CORIFEO: ¡Oh habitantes de mi patria Tebas! Mirad: ése es Edipo, que resolvió aquellos famosos enigmas y fue hombre de grandísimo poder, cuya fortuna, ¿qué ciudadano no miraba con envidia? ¿En qué mar embravecida de horrendas desgracias ha caído? De suerte que, cuando se es mortal, se debe mirar y observar el postrer día y no juzgar a nadie feliz, hasta que no haya franqueado el límite de su vida sin haber sufrido cosa dolorosa alguna. Sófocles, "Edipo rey" (vv. 1524-1530). Traducció de Luis Gil. DECLARACIÓ UNVERSAL DELS DRETS HUMANS
Article 26: Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que fa a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l'accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius. L'educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. Els pares tindran dret preferent a triar el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills. --------------------------------------------------------------------- Convenció sobre els Drets del Xiquet, tractat internacional aprovat en 1989 per l'Assemblea General de les Nacions Unides Article 28 Tot xiquet té dret a l'educació i és obligació de l'Estat assegurar almenys l'educació primària gratuïta i obligatòria. L'aplicació de la disciplina escolar haurà de respectar la dignitat del xiquet en tant que persona humana. Article 29 L'Estat ha de reconéixer que l'educació ha de ser orientada a desenvolupar la personalitat i les capacitats del xiquet, a fi de preparar-lo per a una vida adulta activa, inculcar-li el respecte dels drets humans elementals i desenvolupar el seu respecte pels valors culturals i nacionals propis i de civilitzacions diferents de la seua. Per a saber més sobre la importància de l’educació universal: http://www.unicef.es/infancia/educacion-para-todos-los-ninos ----------------------------------------------------------------- CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA DE 1978 Artículo 27
PROBLEMES
L'OTAN, els EUA, Rússia, Bashar al-Assad...i / o Al-Qaeda, els talibans, l'autoproclamat EI o Daesh, Boko Haram... IDEES Canviar...llàgrimes per somriures, discussions per diàlegs, baralles per abraçades, intransigència per tolerància, armes per clavells, enemistat per amistat, odi per amor, ignorància per cultura, barbàrie per educació, guerra per pau, mort per vida. SOLUCIONS -Marjane Satrapi, historietista iraní autora de la famosa novel·la gràfica "Persépolis": "L'educació és un arma de construcció massiva". -Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014: "Un xiquet, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món". "Envieu llibres, no armes als països pobres". -Pitàgores, filòsof grec del segle VI a. C.: "Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els hòmens". Les 9 alumnes del nostre 2n de batxillerat humanístic amb el somriure satisfet d'haver aprovat la P.A.U. (com una premonició); ací tenim les qualificacions més destacades dels exàmens de Llatí i Grec: Laura Argente (Llatí 8,50; Grec 8,75), M. Angeles Navarro (Llatí 8; Grec 9,40), Estefania Llàcer (Llatí 8,50; Grec 7,25), Gergana Hristeva (Grec 7,25), Paula López (Grec 9), Desiré Castells (Llatí 6,90), Marta Pardo (Grec 8,55), Sílvia Giménez (Grec 7,30), Mar Gonzàlez (Grec 9,35).
Divendres, 30 de gener de 2015, alumnes i professors de l'I.E.S. Sivera Font de Canals celebrem el DIA DE LA PAU, tota una tradició arrelada al nostre centre. A la foto ací presentada la deessa Palas Atenea "reencarnada" en l'alumna Paula López insufla tot el seu alé de saviesa i intel·ligència sobre les alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic; Marta Moreno, Olga Martínez, Marian Navarro, Mar González, Laura Argente, Desiré Castells, Carla Juan, Sílvia Giménez, Estefania Llàcer, Paula Cañadas, Andrea Pérez, Michelle Steyer, Gergana Hristova i Marta Pardo.
Alumnes i professors de l'IES Sivera Font de Canals vam viatjar a Sagunt el passat dimecres 9 d'abril de 2014 per a gaudir de l'escenificació teatral d'una de les més cèlebres obres d'Eurípides, autor grec de tragèdies del segle V a.C., "Las Troyanas", representada d'una manera molt professional pel grup "Komos" de l'IES Districte Marítim de València. Aquesta obra ens mostra les desgràcies d'una guerra, la guerra de Troia, que mutatis mutandis molt bé podria ser qualsevol guerra de qualsevol temps i de qualsevol lloc. Ens descriu el destí de les dones de Troia després de la seua caiguda i destrucció, les quals són repartides, en qualitat d'esclaves, entre l'exèrcit grec victoriós. És un tòpic universal, però així ho és i no ho hem d'oblidar: l'obra és la més dura condemna de les guerres de conquesta, ja que ni vencedors ni vençuts triomfen.
POSIDÓN: Insensato el mortal que saquea ciudades y entrega a la desolación los templos y las tumbas, asilos sagrados de los muertos. Al final acaba por perecer él mismo. Eurípides, "Las Troyanas", (v v. 95-97). Traducció d' A. Melero. Il·lustra aquest article una escena de l'obra que es viu al campament dels grecs on Andròmaca (de roig al mig de l'escenari rodejada pel cor) entabla un diàleg amb Hècuba (amb vestit de color granat). I qui va inventar la democràcia ? La democràcia, eixe règim polític que ens és tan familiar i del que ara gaudim de la manera més natural perquè ho vivim dia a dia, va ser un dels grans invents aconseguits pels antics grecs. Després de moltes iniciatives, ja en el segle V a. C. van crear una comunitat on regia la llibertat per a tots els ciutadans; tots estaven sotmesos al principi de la isonomia, és a dir, igualtat per a tots, les mateixes lleis regien per a tots. Era una democràcia directa en la que tot ciutadà podia ser elector i elegit. Havia llibertat per a raonar i discutir, elegir i revocar als dirigents, crear problemes i plantejar solucions. El més sorprenent de tot açò és que aquest model de govern que servix actualment de patró universal i és la meta que perseguixen els Estats moderns va ser inventat en el segle V a. C., quan l'habitual en la història de la humanitat era que el millor caçador dirigira la caça, el més fort i valent organitzara el combat, el més ric dels rics fóra el rei (fins i tot alguns per gràcia divina), es redactaven lleis que eren d'obligatori compliment per als que obeïen, però no per als que manaven. I després de tant de temps, tot Estat que es pree de respectar els Drets Universals de l'Home, torna la seua mirada cap als grecs antics per a recuperar el que ja fa moltíssim temps va ser inventat per una generació extraordinària de prohoms avançats al seu temps: LA DEMOCRÀCIA.
Sabies que tots els terrícoles anem en una "nau" d'increïble velocitat? Coneixes quina és la velocitat de translació de la Terra al voltant del Sol? Per a saber més fes click en aquest PowerPoint!
Inventors, creadors i descobridors Entre els anys 600 i 400 a C. es va iniciar una gran revolució en el pensament humà. Va nàixer la gran idea, la comprensió que podia haver-hi una manera de conèixer el món sense necessitat de recórrer a la hipòtesi de que cada cosa que succeix és per intervenció d'un déu, un àngel o un esperit. La ciència, considerant-la coneixement metòdic i sistemàtic de la realitat, va nàixer quan l'home va deixar d'usar el mite per a explicar la realitat i va començar a usar la raó. Resulta que va ser a Grècia on va nàixer la ciència. I succeix que alguns dels brillants pensadors grecs eren fills de pescadors, de llauradors, d'artesans, gent acostumada a la curiositat, a aprofundir i buscar les causes dels fenòmens; tot al contrari dels antics sacerdots i dels escribes, criats al mig del luxe, que no estaven disposats a embrutar-se les mans i acceptaven sense més explicació que tot sofria una intervenció dels déus, divulgant d'esta manera, entre el poble, la superstició i el fetitxisme que els interessava. El primer gran científic grec va ser Tales de Milet. Ja en el seu temps va predir un eclipsi solar. Va aprendre la manera de mesurar l'altura d'una piràmide a partir de la longitud de la seua ombra i l'angle del Sol sobre l'horitzó (mètode avui utilitzat per a determinar l'altura de les muntanyes de la lluna). Va ser el primer que va demostrar teoremes geomètrics. Un altre famós científic grec va ser Anaximandre. Va examinar l'ombra mòbil projectada per un pal vertical i va determinar amb precisió la longitud de l'any i de les estacions. Va ser el primer que va construir un rellotge de sol, un mapa del món fins llavors conegut i un globus celest que mostrava les formes de les constel·lacions. Va sostindre la notable idea que la Terra no està suspesa dels cels o sostinguda per ells, sinó que es manté a si mateixa en el centre de l'Univers. Hipòcrates va ser el fundador de la medicina. Ell va escriure: “Els hòmens creuen que algunes malalties que ataquen l'home són d'origen diví, simplement perquè no les entenen. Però si anomenaren diví a tot el que no entenen, realment les coses divines no tindrien fi”. En l'antiguitat ningú sabia què era l'aire. Es creia que el que es respirava era l'alé dels déus. Però va ser Empèdocles qui va descobrir l'aire com una substància estàtica, material, però invisible. Demòcrit va inventar la paraula “àtom”, eixes partícules últimes que no es poden reduir a peces més menudes. Anaxàgores va ser la primera persona que va afirmar clarament que la lluna brilla amb llum reflectida i va idear una teoria de les fases de la lluna; el Sol té brillantor pròpia. I la creença dominant d'aquella època era que el Sol i la lluna eren déus. Pitàgores va ser el primer que va deduir que la Terra era una esfera. A ell es deu el famós teorema que porta el seu nom: “ La suma dels quadrats dels costats més curts d'un triangle recte és igual al quadrat del costat més llarg”. Va idear la taula de multiplicar. Eratòstenes va calcular la circumferència de la terra; aproximadament 40.000 Km. Alcmeó va ser el primer que va diseccionar un cos humà; va distingir entre artèries i venes, va descobrir el nervi òptic i les trompes d'Eustaqui i va identificar el cervell com la seu de l'intel·lecte. Aristarc va ser el primer que va afirmar que el centre del Sistema Planetari està en el Sol i que tots els planetes giren en torn seu. A Arquímedes, un dels més importants inventors de l'antiguitat, se li atribuïx el càlcul de l'àrea i el perímetre de la circumferència i la superfície i el volum de l'espiral de l'el·lipse; va establir amb gran exactitud el valor de p, és a dir, la relació del perímetre de la circumferència respecte al seu diàmetre; seu és el descobriment de la llei de la força de flotabilitat hidrostàtica que afirma que un cos sòlid submergit en un líquid perd del seu pes una quantitat equivalent a la del líquid que desallotja. També li devem la llei de la palanca i una sèrie de creacions mecàniques com la corriola composta (per a elevar grans pesos), el caragol sense fi (per a elevar aigua), la dioptra (instrument per a mesurar els camps) i un sistema d'espills còncaus per a concentrar els rajos solars i incendiar a distància les veles de les naus enemigues. Heràclit va confirmar el moviment de rotació de la Terra. Destaquem a tres grans filòsofs i pensadors, Sòcrates, Plató i Aristòtil, que es van preocupar pel tema de l'home i de la naturalesa; les seues idees van exercir una influència decisiva en l'època clàssica i en tot el pensament europeu medieval i renaixentista. Fins i tot l'aristotelisme ha influït en l'època moderna en totes aquelles filosofies de base empírica i que estan vinculades als orígens del pensament científic occidental. La ciència avançava gràcies al mètode experimental, gràcies a què va haver-hi persones que es molestaven traginant d'ací cap enllà, moguts per la curiositat de conèixer millor les coses: el perquè, el com i el quan de tot el que succeïa al seu voltant. Però arran del segle I a. C. cada vegada hi havia menys científics interessats en els mètodes empírics. Durant molt de temps va quedar abandonada la ciència; el progrés científic va ser mutilat. Per què? Segons alguns historiadors, la decadència de la ciència antiga es deu als següents fets: El poble grec va ser des dels seus orígens un poble navegant que propiciava el comerç, amb la qual cosa intercanviava objectes, espècies i també coneixements amb altres pobles. Això els impulsava a la curiositat i a l'aprofundiment en les coses, via adequada per a raonar i experimentar creant ciència. Però amb el temps la tradició mercantil va desembocar en una economia d'esclaus. I el fet de tindre esclaus suposava ser ric i poderós. Una experimentació científica requerix treball manual i la tasca característica dels esclaus és el treball manual; però estos no disposen de temps. Els únics que disposen de temps són els amos dels esclaus, però ells desitgen mantindre's allunyats del treball manual. L'abundància d'esclaus no estimulava la invenció de màquines que estalviaren esforç humà. Així ningú es va dedicar a la ciència. Si la ciència no haguera quedat interrompuda, la humanitat hauria progressat amb major acceleració de què s'ha donat. Però sort que, encara que perdudes les obres originals d'aquells il·lustres personatges oblidats, altres savis es van encarregar en alguns casos de guardar per escrit aquells coneixements descoberts. Així és com prou anys després van ser redescoberts, perquè Leonardo da Vinci, Cristòfol Colom i Copèrnic es van inspirar en esta antiga tradició grega tractant d' “anar a la recerca de la ciència perduda”. |
AutorVicent Bellver, professor de Llengües Clàssiques. Arxius
July 2020
Categories
All
|