I qui va inventar la democràcia ?
La democràcia, eixe règim polític que ens és tan familiar i del que ara gaudim de la manera més natural perquè ho vivim dia a dia, va ser un dels grans invents aconseguits pels antics grecs. Després de moltes iniciatives, ja en el segle V a. C. van crear una comunitat on regia la llibertat per a tots els ciutadans; tots estaven sotmesos al principi de la isonomia, és a dir, igualtat per a tots, les mateixes lleis regien per a tots. Era una democràcia directa en la que tot ciutadà podia ser elector i elegit. Havia llibertat per a raonar i discutir, elegir i revocar als dirigents, crear problemes i plantejar solucions.
El més sorprenent de tot açò és que aquest model de govern que servix actualment de patró universal i és la meta que perseguixen els Estats moderns va ser inventat en el segle V a. C., quan l'habitual en la història de la humanitat era que el millor caçador dirigira la caça, el més fort i valent organitzara el combat, el més ric dels rics fóra el rei (fins i tot alguns per gràcia divina), es redactaven lleis que eren d'obligatori compliment per als que obeïen, però no per als que manaven.
I després de tant de temps, tot Estat que es pree de respectar els Drets Universals de l'Home, torna la seua mirada cap als grecs antics per a recuperar el que ja fa moltíssim temps va ser inventat per una generació extraordinària de prohoms avançats al seu temps: LA DEMOCRÀCIA.
La democràcia, eixe règim polític que ens és tan familiar i del que ara gaudim de la manera més natural perquè ho vivim dia a dia, va ser un dels grans invents aconseguits pels antics grecs. Després de moltes iniciatives, ja en el segle V a. C. van crear una comunitat on regia la llibertat per a tots els ciutadans; tots estaven sotmesos al principi de la isonomia, és a dir, igualtat per a tots, les mateixes lleis regien per a tots. Era una democràcia directa en la que tot ciutadà podia ser elector i elegit. Havia llibertat per a raonar i discutir, elegir i revocar als dirigents, crear problemes i plantejar solucions.
El més sorprenent de tot açò és que aquest model de govern que servix actualment de patró universal i és la meta que perseguixen els Estats moderns va ser inventat en el segle V a. C., quan l'habitual en la història de la humanitat era que el millor caçador dirigira la caça, el més fort i valent organitzara el combat, el més ric dels rics fóra el rei (fins i tot alguns per gràcia divina), es redactaven lleis que eren d'obligatori compliment per als que obeïen, però no per als que manaven.
I després de tant de temps, tot Estat que es pree de respectar els Drets Universals de l'Home, torna la seua mirada cap als grecs antics per a recuperar el que ja fa moltíssim temps va ser inventat per una generació extraordinària de prohoms avançats al seu temps: LA DEMOCRÀCIA.