ESCRIT COMMEMORANT EL XXV ANIVERSARI DE
L'I.E.S. SIVERA FONT DE CANALS
SI NO VOLS ANAR A ESCOLA...
Si no vols anar a escola, no passa res. El món també necessita gent sense estudis, sense cultura, analfabets, ignorants, gent dòcil, submisa, sotmesa, sense criteri propi, obedients a “capa i espasa”, autómates, fàcils de domesticar, fàcils de convéncer, fàcils de “torejar”. Pots estar tranquil, perquè altres faran per tu les coses en la teua vida. Això sí, si has optat per aquesta opció, perquè és una opció més en la vida, no tens dret a queixar-te o envejar aquell amic estudiós, “empolló”, aplicat, treballador que hui dia és metge, mestre, empresari d'èxit, advocat, científic, mecànic, xef de cuina, informàtic… Serà el moment de recordar-te de la teua adolescència i joventut. Mentre tu preferies nits de botelló desenfrenades, el teu amic passava els caps de setmana concentrat en l'examen del pròxim dilluns; mentre tu assisties forçat, obligat molt al teu pesar a l'aula, sense agafar una “puta” anotació de classe, molestant al company, irritant al professor, el teu amic escoltava amb totes les seues orelles l'explicació del professor, perquè li interessava, li agradava i s'entusiasmava amb l'ànsia de coneixements nous.
Si no vols anar a escola, no passa res. Però conforma't amb el que aconseguisques el dia de demà i no tens dret a queixar-te de les persones que han aconseguit certa posició social i econòmica gràcies al seu esforç i tenacitat, perquè en aquesta vida no es regala res. Dius que han tingut sort en la vida? La sort cal buscar-la! Dius que tenen “padrins” que els “han enxufat”? L'enveja no pot ser més “cochina”! I tu vas decidir interrompre els teus estudis, abandonar l’ “insti”? A canvi de què? De posar-te a treballar ja immediatament, perquè els estudis t'avorrien, et cansaven les reprimendes dels professors, estaves fart d'anar obligat a classe matinant a les 8 del matí, volies ja guanyar “pasta”, et reies dels teus companys “empollons” i et compadies d'ells perquè no “sabien gaudir de la vida”. I tu sense estudis que acreditar en el teu currículum, ¿on pots treballar per a aconseguir ja aqueixos ingressos que ambiciones, per a gaudir aquesta vida que només es viu una vegada malbaratant-la en tabac, alcohol, drogues, festes desenfrenades, sexe desaforat…? I tot això per a tu és com si la vida calguera viure-la acceleradament, perquè el temps se t'acaba, i no podies deixar passar la teua joventut entre llibres i programes de formació.
Si no vols anar a escola, no passa res. No passa res si tu no vas a escola, perquè en el món encara queden més de 260 milions de menors de 18 anys que ho poden fer per tu, ocupant gustosament el lloc cedit per tu. Però hi ha un problema! Aquests més de 260 milions de persones menors de 18 anys no poden tindre les facilitats que tu tens per a accedir a l'escolarització i estudis posteriors. NO!. Saps per què? Perquè no poden. Són menors repartits per tot el món que per diferents raons de força major mai han tingut accés ni ho tenen ara per ara a ser escolaritzats. Són xiquets i xiquetes residents en països amb un alt índex d'exclusió social, països pobres o víctimes de la fam i de conflictes armats, obligats a concentrar-se en campaments de refugiats, víctimes de l'abús sexual o tracta d'humans. I estan repartits per tots els racons del nostre planeta: Àfrica subsahariana, Àsia, Llatinoamèrica, Oceania i fins i tot en moltes regions d'Europa. Series prou valent per a canviar-te per un d'ells amb la condició de no anar a escola? Sigues valent. Ells donarien mitja vida tan sols per assistir un dia a classe. Valora la teua situació i no sigues covard!
Si no vols anar a escola, no passa res. Segons diferents fonts consultades la despesa pública mitjana aproximada ocasionada en centres educatius públics no universitaris oscil·la entre 4.000 i 6.000 euros anuals per alumne, arribant fins i tot als 8.000 en ensenyament secundari. No passa res. Si decideixes no vindre a l'escola, fixa't en la quantitat de diners que l'Administració s'estalviaria amb tu, perquè tu amb la teua actitud d'apatia, desgana i “rebenta-classes” estàs ocasionant pèrdues. Sí, pèrdues, perquè l'Estat ha apostat per tu, ha invertit per la teua formació. Però sigues sincer i decideix, reflexiona: “Em meresc aquest privilegi?”
Si no vols anar a escola, no passa res. Tu mateix et pots desmarcar del que és un dels privilegis més sublims de la raça humana. Efectivament, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 26 ve recollit el dret a l'educació per a tot ésser humà: “Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que concerneix la instrucció elemental i fonamental”. I també la nostra Constitució Espanyola al seu article 27 resa aquest dret: ”Tots tenim el dret a l'educació”. I et dic jo amb admiració, ¡alguna importància tindrà l'educació perquè s'invertisquen tants esforços econòmics i socials i estiga emparada legalment pels “pares de la nostra pàtria” fins als límits on puga aconseguir la humanitat per a fer-la universal!
Benvolgut lector, lectora, alumne / -a, exalumne /-a, receptor qualsevol d'aquest discurs, reflexionem i revalorem un dels béns més preuats que ens ha llegat la humanitat. Com ja deia Aristòtil, “l'ésser humà és un ser sociable”, vivim en famílies, en comunitats, associacions, agrupacions, col·lectius, equips. És per això i més que mai que el progrés, la millora, l'evolució i fins i tot la salvació és cosa de tots. El futur de la nostra vida, del nostre planeta ens incumbeix a tots, tots estem en el mateix “vaixell”. I l'EDUCACIÓ forma una part indispensable de l'equipatge.
Si no vols anar a escola, no passa res. Però conforma't amb el que aconseguisques el dia de demà i no tens dret a queixar-te de les persones que han aconseguit certa posició social i econòmica gràcies al seu esforç i tenacitat, perquè en aquesta vida no es regala res. Dius que han tingut sort en la vida? La sort cal buscar-la! Dius que tenen “padrins” que els “han enxufat”? L'enveja no pot ser més “cochina”! I tu vas decidir interrompre els teus estudis, abandonar l’ “insti”? A canvi de què? De posar-te a treballar ja immediatament, perquè els estudis t'avorrien, et cansaven les reprimendes dels professors, estaves fart d'anar obligat a classe matinant a les 8 del matí, volies ja guanyar “pasta”, et reies dels teus companys “empollons” i et compadies d'ells perquè no “sabien gaudir de la vida”. I tu sense estudis que acreditar en el teu currículum, ¿on pots treballar per a aconseguir ja aqueixos ingressos que ambiciones, per a gaudir aquesta vida que només es viu una vegada malbaratant-la en tabac, alcohol, drogues, festes desenfrenades, sexe desaforat…? I tot això per a tu és com si la vida calguera viure-la acceleradament, perquè el temps se t'acaba, i no podies deixar passar la teua joventut entre llibres i programes de formació.
Si no vols anar a escola, no passa res. No passa res si tu no vas a escola, perquè en el món encara queden més de 260 milions de menors de 18 anys que ho poden fer per tu, ocupant gustosament el lloc cedit per tu. Però hi ha un problema! Aquests més de 260 milions de persones menors de 18 anys no poden tindre les facilitats que tu tens per a accedir a l'escolarització i estudis posteriors. NO!. Saps per què? Perquè no poden. Són menors repartits per tot el món que per diferents raons de força major mai han tingut accés ni ho tenen ara per ara a ser escolaritzats. Són xiquets i xiquetes residents en països amb un alt índex d'exclusió social, països pobres o víctimes de la fam i de conflictes armats, obligats a concentrar-se en campaments de refugiats, víctimes de l'abús sexual o tracta d'humans. I estan repartits per tots els racons del nostre planeta: Àfrica subsahariana, Àsia, Llatinoamèrica, Oceania i fins i tot en moltes regions d'Europa. Series prou valent per a canviar-te per un d'ells amb la condició de no anar a escola? Sigues valent. Ells donarien mitja vida tan sols per assistir un dia a classe. Valora la teua situació i no sigues covard!
Si no vols anar a escola, no passa res. Segons diferents fonts consultades la despesa pública mitjana aproximada ocasionada en centres educatius públics no universitaris oscil·la entre 4.000 i 6.000 euros anuals per alumne, arribant fins i tot als 8.000 en ensenyament secundari. No passa res. Si decideixes no vindre a l'escola, fixa't en la quantitat de diners que l'Administració s'estalviaria amb tu, perquè tu amb la teua actitud d'apatia, desgana i “rebenta-classes” estàs ocasionant pèrdues. Sí, pèrdues, perquè l'Estat ha apostat per tu, ha invertit per la teua formació. Però sigues sincer i decideix, reflexiona: “Em meresc aquest privilegi?”
Si no vols anar a escola, no passa res. Tu mateix et pots desmarcar del que és un dels privilegis més sublims de la raça humana. Efectivament, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 26 ve recollit el dret a l'educació per a tot ésser humà: “Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que concerneix la instrucció elemental i fonamental”. I també la nostra Constitució Espanyola al seu article 27 resa aquest dret: ”Tots tenim el dret a l'educació”. I et dic jo amb admiració, ¡alguna importància tindrà l'educació perquè s'invertisquen tants esforços econòmics i socials i estiga emparada legalment pels “pares de la nostra pàtria” fins als límits on puga aconseguir la humanitat per a fer-la universal!
Benvolgut lector, lectora, alumne / -a, exalumne /-a, receptor qualsevol d'aquest discurs, reflexionem i revalorem un dels béns més preuats que ens ha llegat la humanitat. Com ja deia Aristòtil, “l'ésser humà és un ser sociable”, vivim en famílies, en comunitats, associacions, agrupacions, col·lectius, equips. És per això i més que mai que el progrés, la millora, l'evolució i fins i tot la salvació és cosa de tots. El futur de la nostra vida, del nostre planeta ens incumbeix a tots, tots estem en el mateix “vaixell”. I l'EDUCACIÓ forma una part indispensable de l'equipatge.